N'hi mancaven cinc

Atès que al nostre carrer hi ha unes quantes cases iguals, d'habitud passavem de llarg de ca nostra quan hi arribàvem, fos a peu o a cavall. Se'ns va acudir penjar-hi un distintiu per tal d'identificar la finca amb facilitat (vegeu foto). Això ens va fer recordar que no vam ser a la manifestació. Alguns sempre recordarem quan els pares ens van portar a la de l'11 de setembre de 1977, un moment inciàtic que ens va marcar per sempre més. Sentim que els nostres fills no hagin pogut experimentar quelcom de similar. Tanmateix, és alliberador poder viure la nostra catalanitat sense complexes amb els horitzons oberts al món, lluny del misèrrim i claustrofòbic debat polític quotidià.

Quan vam marxar, el dimecres abans,l'ambient no semblava el més propici, però la gent del carrer va estar molt pel damunt dels nostres polítics. Hem rebut unes ratlles d'un de vosaltres que ho expliquen tant bé que no ens podem estar de penjar-les. De passada us animem a participar al blog i a passar l'adreça a amics, coneguts i saludats si ho considereu adient. Diu així:

Al nostre país les coses circulen per camins estranys. La manifestació en contra de la resolució del Tribunal Constitucional va ser digna de les grans ocasions (més d'un milió de persones cridant "Independència" amb naturalitat i serenor, com a reclamació ineludible, i no com a utopia). Però tot el que està passant des d'aleshores és decebedor. Els partits s'estan refugiant en la politiqueta de partit, marcant territori per a les properes eleccions (que segurament s'avançaran). Som en un moment decisiu per al país. La societat civil empeny cap a la idea que ja no hi ha projecte comú entre Espanya i Catalunya; ho diu tothom: empresaris, intel·lectuals, artistes, professions liberals, esportistes, vells, joves, nens... Ens havíem equivocat quan dèiem que Espanya era un estat i no una nació: Espanya és una nació i ho té claríssim. Invasiva, antipàtica, gandula i aprofitada. No hi ha res a fer. Però falta una idea original de com s'ha de conduir tot això: una idea i algú que la faci seva i que la transmeti. Fins que això no succeeixi, hi haurà una perillosa provisionalitat.