Tenim una cobertura de mòbil (i d'Internet Nowhere) digna del desert del Txad. Els d’Orange deuen ser tots a les marxes de la seva ordre homònima a Irlanda de Nord, perquè aquí no anava res. Ahir ens van deixar tot el matí sense telèfon. De fet, el servei és tan deficient que ens va costar adonar-nos en. Tanmateix, aprofitant que la Maite era al centre, amb les tres criatures a coll, hi va passar per informar-se. “El vent, senyora, n’hi ha encara per una estona”, digueren. “Això al meu país no m’ha passat mai” es va despatxar amb superioritat la super-mummy. "Per menys d'això hem posat un milió i mig de persones al carrer".
Per asserenar-nos una mica hem anat a fer un vol al parc de darrera de casa. Hi ha hectàrees de sobra, fins i tot per a uns curiosos homes vestits de blanc que duien tota la tarda practicant un joc indesxifrable. De moment diria que guanya l’equip que buidamés cistelles de pic-nic i ampolles de Tanqueray tot veient com es llencen la pilota. Caldrà analitzar-ho amb més deteniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada