N'hi mancaven cinc

Atès que al nostre carrer hi ha unes quantes cases iguals, d'habitud passavem de llarg de ca nostra quan hi arribàvem, fos a peu o a cavall. Se'ns va acudir penjar-hi un distintiu per tal d'identificar la finca amb facilitat (vegeu foto). Això ens va fer recordar que no vam ser a la manifestació. Alguns sempre recordarem quan els pares ens van portar a la de l'11 de setembre de 1977, un moment inciàtic que ens va marcar per sempre més. Sentim que els nostres fills no hagin pogut experimentar quelcom de similar. Tanmateix, és alliberador poder viure la nostra catalanitat sense complexes amb els horitzons oberts al món, lluny del misèrrim i claustrofòbic debat polític quotidià.

Quan vam marxar, el dimecres abans,l'ambient no semblava el més propici, però la gent del carrer va estar molt pel damunt dels nostres polítics. Hem rebut unes ratlles d'un de vosaltres que ho expliquen tant bé que no ens podem estar de penjar-les. De passada us animem a participar al blog i a passar l'adreça a amics, coneguts i saludats si ho considereu adient. Diu així:

Al nostre país les coses circulen per camins estranys. La manifestació en contra de la resolució del Tribunal Constitucional va ser digna de les grans ocasions (més d'un milió de persones cridant "Independència" amb naturalitat i serenor, com a reclamació ineludible, i no com a utopia). Però tot el que està passant des d'aleshores és decebedor. Els partits s'estan refugiant en la politiqueta de partit, marcant territori per a les properes eleccions (que segurament s'avançaran). Som en un moment decisiu per al país. La societat civil empeny cap a la idea que ja no hi ha projecte comú entre Espanya i Catalunya; ho diu tothom: empresaris, intel·lectuals, artistes, professions liberals, esportistes, vells, joves, nens... Ens havíem equivocat quan dèiem que Espanya era un estat i no una nació: Espanya és una nació i ho té claríssim. Invasiva, antipàtica, gandula i aprofitada. No hi ha res a fer. Però falta una idea original de com s'ha de conduir tot això: una idea i algú que la faci seva i que la transmeti. Fins que això no succeeixi, hi haurà una perillosa provisionalitat.

Fahrenheit 451

Aquí, pel fet de tenir TV has de pagar una llicència. Obrim el sobre que ens ha arribat. Encapçalament: “Important: Si us plau respongui aquesta carta abans del 29 de juliol. Si no ho fa, les seves dades seran facilitades al nostre enforcement team”. Unes quantes ratlles més avall: “Aquesta casa consta a la nostra base de dades com a sense llicència. Això significa que és il·legal que algú hi vegi (o enregistri) TV” i segueix: “TV Licensing officers poden visitar la seva casa. Si troben que vostè veu o enregistra TV sense una llicència vàlida pot ser processat i portat als tribunals ... “. L'acolloniment sembla afluixar quan arribes al comiat (“Atentament,”), però torna a enfilar-se per la gola quan llegim, al peu de la signatura, el càrrec rotund del requeridor: “Director d'operacions” [especials, del front oriental, del teatre d'operacions de l’Atlàntic Nord?]. Un calfred ens travessa l’espinada. Com han sabut que som a la casa i que tenim tele? Tenen uns precogs en una banyera? Per uns segons el futur es desplega davant dels nostres ulls: l’enforcementnt team, guarnit com els bombers d'en Truffaut (o com la brigada de sonats de la Child Detection Agency de Monstres SA, si el vostre recorregut cinematogràfic és mer curt) esbotza la porta de Templar Road, entra sorollosament al living-room, on la família estava congrega davant la pantalla clandestina, i comença la destroça d’aparells.

Què duran: llançaflames, malls, gossos detectors de transistors? Arribaran a ensumar la tele de vàlvules que guardem a les golfes? “Prosecutaran” els nens també? Filmaran l’acció i apareixerem emmanillats al programa del proper dimecres de Cops in Action, al costat de conductors torrats i clients de prostitutes, per a gaudi i refocil·li del teleespectadors amb llicència?

Enforcement. Paraula difícil de traduir (execució, aplicació, compliment de la llei; un policia és un Law Enforcement Officer). Omnipresent a un país on, malgrat el duríssim liberalisme econòmic, la vida en comunitat està reglamentada mil·limètricament. Cartells arreu indicant què es pot i què no es pot fer: banned, forbidden, not allowed, prohibited, outlawed, proscribed, illegal, unlawful, unauthorized, not permitted, restricted, constrained, ... Tanmateix, aquí sempre saps de quin mal moriràs. Uns trets ens treuen de l’embadaliment. Què estan fent a la tele, Bernat? Fort Apache. Canvia el canal: en Clint Eastwood a Sense Perdó. Un altre: Dr. Who. L'Stephen Fry, en Postman Pat, la BBC1, 2, 3, 4, BBC News, ... Aquesta llicència paga la pena.

Comunicacions tallades

Tenim una cobertura de mòbil (i d'Internet Nowhere) digna del desert del Txad. Els d’Orange deuen ser tots a les marxes de la seva ordre homònima a Irlanda de Nord, perquè aquí no anava res. Ahir ens van deixar tot el matí sense telèfon. De fet, el servei és tan deficient que ens va costar adonar-nos en. Tanmateix, aprofitant que la Maite era al centre, amb les tres criatures a coll, hi va passar per informar-se. “El vent, senyora, n’hi ha encara per una estona”, digueren. “Això al meu país no m’ha passat mai” es va despatxar amb superioritat la super-mummy. "Per menys d'això hem posat un milió i mig de persones al carrer".

Avui ha estat la culminació de la nostra adaptació. Ens hem atrevit amb el jardí. Hem descobert que a la caseta del fons (la shed) hi havia ... un tallagespa elèctric. Mans a l'obra, tota la família gardening sense incidències ni ferits greus fins que, en un arravatament horticultural, algú ha podat ... el cable de l'antena.

Per asserenar-nos una mica hem anat a fer un vol al parc de darrera de casa. Hi ha hectàrees de sobra, fins i tot per a uns curiosos homes vestits de blanc que duien tota la tarda practicant un joc indesxifrable. De moment diria que guanya l’equip que buidamés cistelles de pic-nic i ampolles de Tanqueray tot veient com es llencen la pilota. Caldrà analitzar-ho amb més deteniment.